sábado, 15 de abril de 2017

La narrativa popular: rondalles i llegendes

La narrativa popular: rondalles i llegendes:

L’autor Joan Amades (1890-1959) va ser un etnòleg i folklorista català que va dedicar gran part de la seva vida a estudiar la cultura popular catalana. També va col·laborar amb la UNESCO en la promoció d’una llengua universal, l’esperanto, fundant la Federació Esperantista Catalana.


Ara ja saps quins són els gèneres literaris i quines són les característiques que ens ajuden a diferenciar-los. Comencem pel gènere narratiu: el gènere narratiu és ampli i hi podem encabir una gran varietat de manifestacions. Ara treballarem dues que tenen el seu origen en la tradició popular: la llegenda i la rondalla. Totes dues estan estretament lligades a la transmissió oral i a la cultura popular. Per aquest motiu, el llenguatge i l’estil és poc elaborat, farcit d’expressions i construccions col·loquials. Ara bé, hem de dir que la llegenda i la rondalla no són úniques en aquesta manera d’explicar el món més proper. El mite, l’auca, o la cançó popular en són altres exemples.


La rondalla:
L’origen de la rondalla és molt antic, neix de la curiositat per l’entorn i d’algunes situacions determinades a les quals s’enfrontaven els nostres avantpassats. El coneixement era molt més inaccessible i la majoria de la població era analfabeta, d’aquí prové l’alt component de màgia de les rondalles. La rondalla és una narració que explica fets meravellosos i màgics basats en situacions comunes a tots els pobles de la terra. Es tracta d’un relat, en forma de conte breu, del qual no en coneixem l’autor i els personatges que hi apareixen solen ser plans (no evolucionen psicològicament). Una de les seves característiques fonamentals és la indefinició de l’espai i el
temps en el qual se situa la història. Normalment, les rondalles s’explicaven en l’àmbit familiar i tenien la funció d’anar transmetent als descendents els coneixements de l’entorn (situacions de la natura, festes i costums...).


No és gens estrany que hi apareguin cançons que permeten recordar millor la història i perpetuar-la. En la majoria dels casos, en podem fer una lectura moral, ja que aquests relats tenien l’objectiu de recollir valors.


La llegenda:
La llegenda és un relat que té l’origen en una situació real (vida d’un personatge històric, origen d’un cognom o ubicació geogràfica). A diferència de la rondalla, els personatges heroics els podem conèixer pel nom, la història es desenvolupa en un indret determinat i els fets s’expliquen com si fossin reals. Per tant, podem dir que un dels trets característics de la llegenda és la versemblança d’allò que es narra. Un dels trets més significatius de la llegenda és la barreja d’elements i fets reals amb situacions imaginàries o inventades. Entre les llegendes hem de distingir entre aquelles que han estat creades per l’imaginari col·lectiu i les que han estat escrites per escriptors i després s’han anat transmetent entre les classes populars. La llegenda de Sant Jordi és un exemple d’aquest segon tipus.


Informació treta del llibre 1r ESO llengua catalana i literatura de l’editorial Baula.